Salut i sexualitat

L'excés de pes suposa un risc per a la salut perquè se sobrecarrega el cor i compromet en general tot el sistema circulatori. De fet, les persones que sofreixen obesitat són molt propenses a sofrir malalties com a diabetis, hipertensió, arterioesclerosi i problemes coronaris.

Encara que la major part de les vegades l'excés de pes es deu a un descuit personal, tant de la dieta com de la pràctica d'exercici físic, cal fer una avaluació metabòlica i descartar malalties com l'hipotiroïdisme, que poden estar en l'origen del problema.

Els obesos mòrbids (molt severs), amb independència dels seus trastorns orgànics, poden sofrir el rebuig de la seva parella i amb freqüència ells mateixos manifesten una baixa en l'autoestima, la qual cosa agreuja qualsevol trastorn sexual. Els trastorns sexuals són derivats per les malalties que compliquen l'obesitat, sobretot per les limitacions físiques que provoca: fatiga fàcil, cansament, dificultat per a moure's, ocultació i difícil accés als òrgans genitals. Tot això influeix i impedeix una adequada resposta sexual.

Dur a terme un tractament contra l'obesitat no és qüestió de capritx o estètica. La salut es veu seriosament afectada quan l'Índex de Massa Corporal (IMC) suporta xifres altes o molt altes. Per a conèixer aquesta xifra és necessari dividir l'altura en centímetres entre el pes al quadrat: IMC (Kg/m²) = Pes real / Talla x Talla. Si la xifra resultant és igual o superior a 30 la persona patirà obesitat. Si arriba a 40 l'obesitat és considerada extrema. Per a definir-la com a mòrbida és necessari acompanyar a la dada altres variants, com la pressió arterial o la presència de colesterol en la sang. De qualsevol forma, sigui lleugera o severa, l'obesitat és una patologia que ha de tractar-se. Combatre-la beneficia a la salut, i aquesta millora possibilitarà la volta a l'activitat sexual satisfactòria.