Salut i sexualitat
En l'home amb problemes de pròstata
La pròstata és una glàndula masculina situada sota la bufeta que recobreix la uretra (conducte que comunica la bufeta amb l'exterior). Té la grandària aproximada d'una ametlla, produeix gran part del líquid que s'expulsa amb l'ejaculació i per ella circula l'orina i el semen.
La pròstata es contreu durant l'orgasme i durant l'ejaculació descarrega en la uretra el líquid prostàtic que s'aboca a l'exterior juntament amb els espermatozoides produïts en els testicles i altres fluids procedents de diferents glàndules. Aquest òrgan no juga cap paper en el mecanisme de l'erecció del penis, però té relació directa amb els nervis implicats en ella.
A partir dels 40 anys, l'home pot tenir problemes prostàtics; als 50 anys més de la meitat presenten símptomes i per sobre dels 80 anys afecten el 90%. La causa més freqüent d'aquests problemes és l'adenoma de pròstata, també coneguda com a hipertròfia benigna de pròstata o tumor benigne, que provoca engrandiment d'aquest òrgan i dificultat per a orinar, sovint molt severa. Es creu que el seu origen està relacionat amb les hormones masculines (andrògens), en concret amb la testosterona. En determinats ambients (gimnasos, competicions esportives, etc.) a vegades s'aconsella, sense conèixer les conseqüències, la presa d'andrògens orals o amb injectables. Sovint, els metges o farmacèutics reben pressió per a la seva prescripció i dispensa. Els riscos que comporta l'ús reiterat d'andrògens sense el degut control mèdic són elevats perquè poden provocar augment de la pressió arterial, disminució de la producció d'espermatozoides i afavoreixen que un adenoma de pròstata ocult augmenti de grandària i fins i tot que sorgeixi un càncer de pròstata.
L'aparició del tumor no guarda relació amb la freqüència sexual que un home hagi tingut al llarg de la seva vida, molta o poca, i la seva presència tampoc condiciona l'activitat sexual, encara que és possible que les molèsties que provoca (dolor o dificultat en orinar), dissuadeixin de qualsevol intent sexual. No obstant això, la capacitat erèctil no es veu directament afectada per l'engrandiment de la pròstata.
El càncer de pròstata és el tercer tumor per ordre de freqüència en l'home després del càncer de pulmó i del de còlon-recte (Ministeri de Sanitat, període 1997-2000) i sol aparèixer després dels 50 anys. Es pot diagnosticar amb precocitat mitjançant la realització de proves analítiques (determinació del PSA o antigen prostàtic específic) i del tacte rectal.
El tractament dels trastorns prostàtics sol repercutir en la funció sexual. Per això és molt recomanable, abans de començar, informar-se, primer amb el metge de família i després amb l'uròleg. És freqüent utilitzar fàrmacs amb efecte blocador de les hormones sexuals masculines, antiandrògens, que poden provocar una marcada disminució de la libido i disfunció erèctil, que una vegada reconeguts i quan la salut ho permeti, poden ser tractats per un sexòleg per a recuperar el perdut.
En els adenomes (tumors) severs que obstrueixen el conducte urinari i no responen al tractament mèdic, i en els càncers de pròstata pot ser necessària la cirurgia. Aquesta pot tenir com a seqüela una disfunció erèctil, la qual cosa depèn en essència del tipus d'intervenció realitzada. Si consisteix en l'extirpació radical de la pròstata (prostatectomía total) que se sol realitzar davant un càncer generalment molt avançat, la secció dels nervis pudends responsables de l'erecció provoca una disfunció erèctil pràcticament segura. Si per contra, com sol ser cada vegada més habitual, es realitza una resecció parcial, ja sigui via abdominal o a través de la uretra, el risc d'impotència després de la intervenció és mínim. D'aquí la importància d'estar ben informat per l'uròleg sobre el tipus de cirurgia a realitzar així com de la conveniència de l'una o l'altra.
Després de qualsevol intervenció quirúrgica sobre la zona genital és freqüent que es produeixi un fort impacte psicològic i això pot implicar trastorns sexuals de causa emocional com a problemes de desig, disfunció erèctil o insatisfacció sexual.
A vegades, amb la presa d'alguns medicaments, en pacients amb diabetis i operats de pròstata es produeix ejaculació retrògrada, denominada així perquè durant l'ejaculació, el semen passa a la bufeta en lloc de sortir per la uretra; en el moment de l'orgasme no s'expulsa semen a l'exterior i s'elimina després amb l'orina. Si l'ejaculació retrògrada és deguda a medicaments, la seva suspensió sol restaurar l'ejaculació normal, però si és causada per cirurgia prostàtica o diabetis no se sol corregir. La sensació d'experimentar un "orgasme sec" provoca amb freqüència un fort impacte psicològic tant en l'home com en la seva parella. Tan inesperat procés sol generar pensaments negatius sobre la capacitat sexual i induir trastorns severs. És important saber que el seu origen està en una anomalia en el tancament del coll vesical i no representa cap disfunció sexual, per la qual cosa no ha de ser motiu per a abandonar unes relacions sexuals que resultaven satisfactòries.
