L'educació sexual i els drets sexuals

En els nostres dies els conceptes relacionats amb el sexe es troben pertot arreu, es parla de sexualitat (la majoria de les vegades de sentides), s'usa el sexe com a reclam de venda, ja siguin cotxes, alcohol o roba, i els mitjans de comunicació subratllen de manera ostentosa allò que pot tenir un toc morbós o d'escàndol sexual. Però, en paral·lel, hi ha molt poca cultura sexual. Per a aconseguir-la resulta molt útil reivindicar l'educació sexual en els termes en què ho va exposar l'Organització Mundial per a la Salut (OMS):

"L'educació sexual ha d'abastar molt més que la informació. Ha de donar una idea de les actituds, de les pressions, consciència de les alternatives i les seves conseqüències. Ha d'augmentar l'amor, el coneixement propi, ha de millorar la presa de decisions i la tècnica de la comunicació". OMS, 1983

Segons les paraules del filòsof Maurice Merleau Ponty formulades en 1975 per a referir-se a la sexualitat, "parlar de sexualitat humana és parlar de l'essència mateixa de l'ésser humà". Aquesta visió suposa un punt de partida a l'hora de conèixer, estudiar i aprofundir en la sexualitat humana en general i de l'educació sexual en particular. Hem de tenir present que quan ens referim a l'educació sexual s'ha de tenir una visió completa de la complexitat del ser sexuat, i partir de la consideració que la sexualitat és una part integral de la personalitat de tot ésser humà. El seu desenvolupament personal ple depèn de la satisfacció de necessitats humanes bàsiques, com el desig de contacte, d'intimitat, l'expressió emocional, la cerca del plaer, la tendresa i l'amor. Així mateix, hem de tenir present que la sexualitat es construeix a través de la interacció entre l'individu i les estructures socials, i que el desenvolupament ple de la sexualitat és essencial per al benestar individual, interpersonal i social.

L'educació sexual continua sent l'assignatura pendent del nostre sistema educatiu. Com a matèria no està integrada de mode formal en el sistema curricular i, no obstant això, cada vegada és més necessari difondre coneixements que aconsegueixin canviar unes certes actituds sexistes que subjeuen en dues autèntiques xacres socials: la violència sobre les dones i la violència sexual. Per a erradicar-les és molt necessari procurar una bona educació sexual.

Al llarg de la història recent s'han posat de manifest diferents models d'educació sexual que conviuen en els nostres dies, entremesclant-se i distorsionant missatges. A causa de les seves habituals contradiccions i a l'absència de delimitació de les seves fonts, la qual cosa hauria de ser una disciplina s'ha convertit en discursos amb rerefons ideològics que fan difícil concretar ensenyaments i teories.

Educació tradicional

Aquest model va tenir el seu major auge a Europa durant el segle XIX i va mantenir una notable influència al nostre país fins no fa molts anys. Algunes de les seves característiques són:

• La procreació és el principal objectiu de la sexualitat, això esdevé en què es defensa la sexualitat com una característica que es desenvolupa a partir de l'adolescència i acaba al final de la maduresa (etapa fèrtil), per la qual cosa es nega la sexualitat infantil i la dels ancians.
• Lliga el plaer a la sexualitat de l'home i el sentiment a la sexualitat de la dona.

Educació higienista

L'objectiu d'aquesta educació és evitar riscos inherents a l'activitat sexual. S'insisteix en l'abstinència fora del matrimoni o en l'ús de mètodes preventius eficaços (segons la ideologia). No aporta una revaloració ètica de la sexualitat i fomenta la seva visió negativa amb el reforç de la idea de perill associada a la pràctica sexual.

Educació procreadora

En aquest model, l'educació depèn d'una antropologia i una moral de determinades creences religioses. La informació es presenta de mode esbiaixat i moralitzador. Atorga a la procreació tota la importància i nega l'anticoncepció. Ofereix un valor negatiu a la masturbació, l'homosexualitat i les relacions prematrimonials. Nega el dret al plaer i considera la sexualitat com un mer mitjà per a un fi superior: la procreació.

Educació per a la revolució sexual i social

Conseqüència de postures ideològiques combatives, els continguts que proposa per a desenvolupar una educació es barregen amb militància política. En termes generals, els seus plantejaments no tenen base científica i sí ideològica pel que la seva transmissió pot enquadrar-se en una postura vital però no serveixen de base d'una educació plural i rigorosa. Aporta a la cultura la defensa d'igualtat de drets sexuals en l'home i la dona, i inspirada en els plantejaments de Freud, reconeix la importància crucial de la sexualitat en el desenvolupament de la persona, en tots els seus nivells emocionals i psicològics.

Educació professionalitzada, democràtica i oberta

Es basa en postures plurals d'idees, en el rigor científic i en actituds democràtiques, obertes i tolerants. S'insisteix en la cerca d'una ètica personal lligada a la pràctica sexual i a l'assumpció d'actituds responsables en relació a aquesta. Aquest model vol ser-ho des del respecte per la pluralitat i la diferència. Els seus objectius generals són:

• Transmissió d'una visió globalitzada i positiva de la sexualitat humana.
• Coneixement del propi cos i les seves possibilitats com a receptor i productor de plaer.
• Possibilitar canvis d'actituds, conductes i valors sobre la sexualitat humana.
• Promoció de la qualitat de vida, gràcies a un accés a tota la informació i orientació necessària sobre la temàtica sexual.