La sexualitat en les diferents etapes de la vida i en situacions especials

Des de la visió de la vida sexual de l'ésser humà com una cosa flexible, canviant i en permanent procés de transformació, es capta en tota la seva fondària la realitat del fet sexual. La sexualitat no té una sola funció, ni és una cosa particular d'un període de la vida de l'ésser humà. No és una cosa rígida des que naixem fins a la nostra mort. Cada etapa de la nostra vida té les seves peculiaritats i la sexualitat no és aliena a aquesta realitat. Per això, una visió positiva, enriquidora i responsable de les bondats del sexe permet gaudir del que té de bo la nostra sexualitat en cadascun dels períodes de la vida.

La infància, a la qual s'ha considerat un període asexuat de la vida té, per contra, una gran importància en la formació del ser sexuat. Quan neixen, la nena i el nen tenen un patró de conducta sexual poc diferenciat. A excepció dels òrgans genitals, diferents en cada sexe, el comportament motor i sensorial és semblant en tots dos.

En aquest període, que es prolonga des del naixement a l'adolescència, es produeixen una sèrie de canvis físics i psíquics que constitueixen el desenvolupament. Per a comprendre aquesta etapa com a gènesi de la sexualitat humana cal tenir en compte els següents aspectes:

• L'ésser humà neix amb unes estructures centrals actives que són determinants de la freqüència, la forma i l'orientació de la conducta sexual. Aquestes estructures es relacionen i adapten a la realitat externa i al subjecte.
• El desenvolupament sexual és fruit de la persona i del seu mode d'actuar, de la relació amb el seu mitjà i de les circumstàncies que d'ell emanen.
• En paral·lel amb els aspectes biològics amb els quals naixem, comencen a influir-nos una sèrie de determinants externs al subjecte i canviants en el temps. Entre ells podem parlar de factors culturals, religiosos, ideològics i socials. Es manifesten a través de les pautes de criança i criteris educatius referits al dimorfisme sexual (el fet que en l'espècie animal humana hi ha dos sexe, el femení i el masculí), amb una marcada influència en la diferenciació psicosexual entre nenes i nens. Per això podem considerar d'un mode genèric que el desenvolupament sexual és conseqüència de la interacció del subjecte (format pel seu cos i la seva psique), la seva mig sociocultural i els esdeveniments que vagi experimentant.

Característiques pròpies d'aquesta etapa

La sexualitat infantil té una sèrie de característiques que la fan diferent de la d'altres etapes de la vida:

• La sexualitat en les etapes posteriors de la vida tindrà la seva base en la sexualitat infantil.
• El genital no té importància en aquesta etapa.
• Els aspectes socials i afectius associats al sexual tenen una gran rellevància.
• Els jocs sexuals d'aquest període es basen en l'enorme curiositat i la tendència a imitar que li són pròpies.
• Les expressions de la sexualitat en aquesta etapa reflecteixen les necessitats del propi desenvolupament.
• El que es puguin establir vincles afectius satisfactoris en aquest període facilitarà un referent per a un desenvolupament harmònic en l'edat adulta.
• Les preferències sexuals no estan determinades.

Superar problemes com la gelosia permeten veure el món de mode menys egoista i aprendre que compartir no és perdre sinó guanyar

Primer any de vida

En aquest període la relació entre el bebè i la seva mare té un efecte modelador d'enorme importància. Hi ha autors que parlen que la vinculació en el contacte, la inclinació i la separació constituiran el nucli de la personalitat i la sexualitat del subjecte en el futur.

Dels 2 als 6 anys

En aquesta etapa de la vida del nen i la nena hi ha una sèrie de canvis fonamentals (motors i intel·lectuals) per al seu desenvolupament en general i que tindran un significat especial per al desenvolupament sexual.

• El control d'esfínters i el mode d'afrontar els pares i mares les circumstàncies que els envolten pot influir en el desenvolupament de la sexualitat de l'adult.
• Els problemes de gelosia i la seva superació li permetran veure el món de les relacions de mode menys egocèntric i aprendre que compartir no és perdre, sinó guanyar.
• La curiositat que sent en aquesta etapa es fa extensiva també a la seva sexualitat. D'aquí ve que puguem parlar de curiositat informativa cap al món que li envolta, curiositat pel físic i l'emocional, i també en el pla sexual. El nen explora el seu propi cos i les sensacions que va percebent. Aquí es corre el risc que l'actitud dels adults no sigui col·laboradora. Han d'evitar-se els gestos de desaprovació, els silencis o la incomoditat, perquè es converteixen en un cúmul de missatges per als nens i les nenes que influeixen de manera notable en la percepció que tindran sobre el seu cos. És evident que el nen o la nena sentiran curiositat per l'altre o una altra. Voldran investigar en les diferències físiques; apareixen conductes que es poden denominar com voyeuristas (mirar) i exhibicionistes (mostrar-se). Comencen els jocs en els quals els/as nens/as imiten conductes de marcat caràcter sexual, que veuen en el seu entorn, en la televisió etc. Fins i tot en els últims anys d'aquesta etapa co mienzan les activitats autoexploratorias i autoestimulatorias que poden generar angoixa en els majors i provocar reaccions reprovatòries cap al menor si no es contemplen com a naturals i no es jutgen ni s'intenten corregir. En aquesta etapa té una especial importància el procés d'identificació i imitació de models de conducta sexual, que comencen a definir les actituds davant la sexualitat i els modes de relacionar-se en els plans eròtic i afectiu.

Dels 7 als 10 anys

En aquest període el nen i la nena són més autònoms, es manegen millor en el món real i coneixen la seva identitat sexual. D'altra banda, l'escola adquireix una major importància en el seu desenvolupament, encara que de poc serveix en aquesta disciplina si el món acadèmic continua sense aportar cap mena d'educació sexual reglada. És un període en el qual les prohibicions en tot el concernent al corporal i al sexual es fan molt més explícites. D'aquí ve que les conductes sexuals es facin menys espontànies i obertes, siguin més subtils i ocultes, i aconsegueixin passar desapercebudes a ulls dels adults. De manera errònia, aquestes conductes poden portar a considerar aquesta etapa com de desinterès sexual o període de latència. No obstant això, persisteixen els jocs sexuals, que, encara que adquireixen unes motivacions afegides, parteixen de la curiositat com a element bàsic. El nen i la nena s'afirmen en el que coneixen per observació de la conducta dels adults; són conscients de les sensacions físiques i emocionals associeu as al contacte i la proximitat física; experimenten l'excitació sexual i la relació afectiu-sexual amb el seu grup d'iguals. Per això, les actituds de reprovació o càstig per la seva curiositat poden tenir una influència negativa en el desenvolupament posterior de l'esfera psico-sexual de la persona.