Salut i sexualitat

La freqüència d'infarts de miocardi anuals a Espanya és de 100 a 250 casos per cent mil habitants. Perquè ens fem una idea de la seva incidència, aquesta xifra representa només el 20% dels quals es produeixen als EUA. En termes absoluts, el nombre total de pacients amb infarts anuals oscil·la entre 45.000 i 90.000, dels aconsegueixen sobreviure entre el 80% al 90%. En relació a l'activitat sexual dels pacients que han sofert un infart, es calcula que un de quatre afectats no la reprenen, la meitat la redueixen de manera molt intensa i tan sols un de cada quatre l'equipés a la que tenia abans de sofrir l'atac cardíac. El descens després de l'infart tant en la freqüència com en el nivell de satisfacció de l'activitat sexual es produeix d'igual manera en l'home que en la dona.

Això suposa un greu problema sanitari i, encara que les coses van canviant, tant els metges com els pacients refusen parlar de la vida sexual de l'afectat, amb el que no es realitza ni una correcta educació sanitària ni una adequada rehabilitació. La baixa freqüència o absència d'activitat sexual s'atribueix a la medicació, al fet que ja existia amb anterioritat algun trastorn sexual (en l'home amb freqüència sol haver-hi antecedents de disfunció erèctil) i, sobretot, a la por al fet que després d'haver sofert un infart l'activitat sexual pugui desencadenar un altre.

En contra del que es creï, la continuïtat de l'activitat sexual incrementa de manera molt escassa el risc de sofrir un infart agut de miocardi o mort entre les persones sanes de mitjana edat (tan sols és responsable d'un infart per cada 10.000 produïts) i alguna cosa més entre els individus amb risc coronari (responsable d'un cas per cada 1.000 infarts produïts).

L'esforç físic que requereix la realització de l'acte sexual és, en general, d'intensitat lleugera-moderada i la despesa energètica que requereix és similar a caminar un quilòmetre en 15 minuts (en la fase prèvia a l'orgasme) i pujar després de pressa a un segon pis per l'escala (fase de l'orgasme). Si es compara el risc que té l'activitat sexual amb altres possibles situacions que poden desencadenar un infart, resulta ser semblant al que suposa una crisi de còlera o empipament, i per descomptat molt inferior al que es correspon amb l'exercici físic intens, i això és així tant en persones sanes com en les que tenen problemes coronaris. Està demostrat que el factor que més influeix en la prevenció d'un accident coronari durant l'activitat sexual és l'estat de forma física, que depèn de la pràctica habitual d'exercici físic.

Si han passat de 6 a 8 setmanes després de l'infart i no han sorgit complicacions es pot reprendre l'activitat sexual sempre amb la prèvia informació del cardiòleg i del metge de família, mantenint una sèrie de precaucions bàsiques:

• Informar-se de manera adequada a fi d'eliminar les pors i dubtes que es puguin tenir a l'hora de reprendre amb naturalitat la seva vida sexual després de l'infart.
• Seguir un control mèdic de tots els factors que incrementen el risc de sofrir una nova crisi: tabaquisme, hipertensió, dislipèmia (elevació dels nivells en sang del colesterol o els triglicèrids), sobrepès, diabetis, etc.
• Realitzar un programa d'exercici físic per a augmentar la capacitat per sobre dels valors mínims requerits per a realitzar el coit.
• Practicar activitat sexual que no sigui extenuant ni que requereixi esforç intens.
• Evitar les relacions sexuals que generin estrès perquè suposen un risc afegit.
• Evitar practicar el coit després d'un menjar copiós, d'haver ingerit alcohol o realitzat un exercici esgotador.