Les infeccions de transmissió sexual (ITS)

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un grup de patologies infeccioses que es poden adquirir si es mantenen relacions sexuals amb algú que les pateix. En general es transmeten durant el coit, però també poden propagar-se a través d'una altra mena de relacions. El contagi es produeix quan dues persones posen en contacte una membrana mucosa infectada amb una altra sana. També pot arribar si alguna ferida en la pell del receptor pren contacte amb la membrana mucosa infectada.

Les principals vies de transmissió són les mucoses de la boca, els òrgans genitals i l'anus, pel fet que els seus teixits compten amb les condicions ideals, d'humitat i calor, perquè la infecció es desenvolupi i es transfereixi.

El risc de contreure una d'aquestes infeccions augmenta si no s'utilitza un mètode de prevenció. En l'actualitat, el preservatiu és l'únic anticonceptiu que les prevé, per la qual cosa si no es coneix la història sexual de la persona amb la qual es mantenen relacions, l'absència de risc de contagi, sempre que hi hagi un contacte vaginal, anal o oral, passa de manera ineludible per l'ús del condó.

A diferència d'altres infeccions, les ITS, una vegada patides, no generen immunitat i a més no es compta amb vacunes amb les quals fer-los front, per la qual cosa la mateixa infecció de transmissió sexual pot afectar de manera repetida a un pacient.

Algunes poden ocasionar lesions greus i permanents, com a ceguesa, esterilitat o trastorns psicològics. És, per tant, important conèixer-les a fi de poder detectar la seva presència al més aviat possible i tractar-les amb precocitat. Segons recents enquestes realitzades en diversos països, la incidència de les ITS és més alta entre les dones menors de 20 anys. En general, els homes i les dones adolescents corren major risc de contreure-les i això s'explica per la presència tant de factors biològics (immaduresa del tracte genital femení i major primesa de la seva mucosa vaginal), com de conducta (major nombre de parelles diferents en aquestes edats, falta de coneixement sobre la infecció per VIH-SIDA i altres ITS o escassa utilització de mesures preventives). L'edat de risc varia segons les diferents societats. La poca informació sexual i el desconeixement dels seus símptomes, que sovint són difícils de detectar, fan que aquestes infeccions es propaguin amb facilitat. A això se suma que a vegades els símptomes s'oculten, per vergonya i per por de ser considerats obscens i de conducta reprovable.

Quant a xifres, l'OMS estima que, a nivell mundial, en 1999 s'han produït en homes i dones de 15 a 49 anys 340 milions de nous casos de quatre tipus d'ITS curables: sífilis, clamidiasis, gonorrea i tricomoniasis

A Espanya no hi ha estadístiques sobre el nombre d'afectats per ITS. Les dades que es coneixen s'obtenen per l'obligació dels metges a declarar les xifres d'algunes d'aquestes infeccions. La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica informa que l'any 2003 es van notificar 1.069 casos d'infecció gonoccòcica i 917 de sífilis (el que suposa unes taxes per 100.000 habitants de 2,55 per a la gonocòccia i 2,19 per a la sífilis). En l'anàlisi de les dades en el període 1995-2003 es va observar un marcat descens en la incidència d'infecció gonoccòcica (-78%) i de sífilis (-15%). No obstant això, s'adverteix un increment recent en la incidència de totes dues infeccions que frena la tendència descendent que es venia observant des de l'any 1995. Però existeix una fundada sospita que la incidència d'ITS a Espanya és molt més elevada del que aquestes dades mostren. La infecció més comuna és la deguda al Virus del Papil·loma Humà, molt relacionat amb el càncer de coll d'úter, la segona neoplàsia maligna que més morts causa entre les dones a nivell mundial. Entre les MTS produïdes per bacteris, la que té una incidència més alta és la infecció per Clamidia.

Els microorganismes causants de les ITS poden ser bacteris, virus, fongs o paràsits. Algunes ITS no mostren signes ni símptomes i si ho fan són poc clars, per la qual cosa es poden confondre amb altres afeccions; el que dificulta el diagnòstic i retarda el tractament, amb el que es facilita la seva disseminació.