Les infeccions de transmissió sexual (ITS)

L'aparició del VIH (virus de la immunodeficiència humana) ha posat d'actualitat un tema que semblava oblidat, el de les anomenades infeccions de transmissió sexual o ITS. Entre aquestes es compta la SIDA, la irrupció de la qual ha generat gran inquietud social i nombrosos estigmes sobre algunes pràctiques sexuals.

Cada acte sexual porta implícit el risc de contreure una ITS o un embaràs no desitjat. En l'actualitat disposem de nombrosos mètodes de prevenció i protecció perquè les pràctiques sexuals no suposin un risc innecessari tant en un com en un altre sentit. És obvi que el risc de contreure qualsevol tipus d'ITS creix si es mantenen freqüents relacions amb persones diferents.

Les qüestions que en algun moment qualsevol es planteja són: puc tenir una ITS? la persona amb la qual he començat a sortir tindrà alguna d'aquestes infeccions? si mantinc relacions sexuals, podré contagiar o em podran contagiar alguna malaltia? com puc sospitar que tinc alguna ITS o que la meva parella la té?

És necessari saber que sovint aquestes infeccions, almenys en els seus primers estadis, no mostren signes ni símptomes i si ho fan solen ser similars a unes altres no tan greus, per la qual cosa ni tan sols el metge especialista podria detectar-les sense comptar amb el suport dels moderns mètodes diagnòstics dels quals disposem.

Un primer factor a considerar a l'hora de sospitar una possible ITS pròpia o de la nostra parella és l'anterior vida sexual. Si nosaltres mateixos, o la persona amb la qual es comença a sortir, hem canviat molt de parella o tingut una vida sexual molt canviant i prolífica, hem de reconèixer que les possibilitats de tenir o haver tingut contacte amb algun agent infecciós causant d'ITS són altes.

Amb indepedencia de l'anterior, hi ha alguns signes i símptomes que ens han de posar en guàrdia:

• Lesions ulcerades en la zona genital. Poden fer-nos sospitar la presència de sífilis, herpes genital o altres infeccions menys freqüents.
• Secrecions o flux vaginal, de color groguenc o blanquinós, que poden ser pudents i que podrien correspondre a infeccions per fongs, tricomones o gonococo.
• Exsudats purulents uretrals, que ens fan sospitar d'una gonorrea.
• Irritació i erosions en el gland que podrien indicar una infecció bacteriana o per fongs.
• Inflamació dels ganglis inguinals acompanyats d'erosions en zona genital (a descartar sífilis, granulomes, clamidias, SIDA.
• Febre persistent que requereix una immediata intervenció mèdica i pot deure's a algunes ITS com a Hepatitis B, SIDA, i fins i tot infecció per chlamydias, sífilis, etc.
• Coloració groguenca de la pell i dels ulls, al costat de diarrees i dolors abdominals ens poden fer sospitar una hepatitis B (altament contagiosa per via sexual).
• Lesions en forma de vesícules, que provoquen irritació i dolor, recurrents i d'aparició periòdica. Pot suposar-se que corresponen a infecció crònica per un herpes virus.
• Queixes sobre dolor o ardor en orinar, en la vagina o en la vulva, que pot deure's a una simple infecció urinària, però que obliga a descartar ITS com a vaginitis, herpes, tricomoniasis.
• Queixes de picors amb gratat freqüent en la zona pubiana; es pot sospitar una micosi o fins i tot presència de paràsits com la lladella, que és un tipus de poll que colonitza el borrissol del pubis.
• Queixes de picor intensa en la pell o mucosa anal o vulvar, amb necessitat de gratat; ens pot fer pensar en diferents parasitosis.
• Berrugues en el gland, prepuci, vulva i zona perianal, a vegades amb picazón i ardor, la presència del qual ens fa sospitar la presència d'infecció per papil·lomavirus humà.

Aquestes infeccions, en els seus primers estadis, no mostren signes ni símptomes, i si ho fan són similars a altres malalties menys greus

En general aquests signes no són fàcils de detectar i, sense caure en una actitud de vigilància i sospita permanent cap a nosaltres o la nostra parella, sí que és necessari mantenir-nos en alerta i per descomptat adoptar mesures preventives, entre les quals destaquem:

• Utilitzar preservatiu. El seu ús és imprescindible i a pesar que està demostrada la seva eficàcia, hi ha persones, sobretot homes, que rebutgen utilitzar-lo i aconsegueixen convèncer a algunes dones que són innecessaris.
• Realitzar abans i després del contacte sexual, una bona rentada genital amb abundant aigua i sabó.
• Orinar després del coit perquè amb la micció s'arrosseguen alguns gèrmens i es produeix una neteja de les vies urinàries.
• No realitzar penetracions vaginals després d'una penetració anal.

Sobre l'ús del preservatiu és necessari tenir en compte:

• Mai s'ha d'usar si l'envàs ha estat obert, ja que es deteriora si es guarda fora del seu envàs original o es manté en llocs calorosos i humits.
• No usar-ho si ha estat exposat a altes temperatures.
• Si es requereix l'ús d'algun lubrificant, no usar vaselina perquè afecta el làtex.
• No utilitzar-ho si es detecta que aquesta trencat, punxat o ha sobrepassat la seva data de caducitat.
• Desenrotllar-ho només en el moment de col·locar-lo i fer-lo amb el penis en erecció, cuidant deixar un espai petit en la punta perquè no hi hagi pressió seminal sobre el gland en el moment de l'ejaculació.
• En la seva retirada, després d'ejacular, s'anirà amb compte de subjectar amb els dits la part posterior (on està l'anell) per a evitar que es quedi en la vagina amb el possible vessament de semen dins d'ella.
• Rebutjar-ho de manera adequada després d'usat.

Si s'usa un lubrificant íntim durant el joc eròtic o per a evitar irritacions o erosions en la paret vaginal o anal que faciliten l'entrada d'agents infecciosos, s'han d'evitar els lubrificants derivats del petroli (lanolina, vaselina o similars) i sí els indicats per a tal fi.

Si s'ha realitzat activitat sexual amb penetració anal no s'efectués amb posterioritat vaginal, tret que es canviï de preservatiu. Si aquest no es va utilitzar en la penetració anal, s'haurà de rentar el penis amb aigua i sabó per a evitar el risc de vaginitis per l'entrada de gèrmens a la vagina, procedents del recte (sobretot Escherichia coli).