La sexualitat en la seva dimensió biològica, psicològica i social

L'informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre sexualitat datat a Guatemala en 2001 la defineix com el resultat de la interacció de factors biològics, psicològics, socioeconòmics, culturals, ètics, religiosos i espirituals. Encara que pot abastar tots aquests aspectes, no és necessari que s'experimentin ni s'expressin simultàniament, però tal diversitat de condicionants confereix a la sexualitat de cada persona un marcat caràcter personal i específic que es manifesta en el que som, sentim, pensem i fem.

Dimensió biològica

Comprèn aquells aspectes que des del punt de vista físic i orgànic tenen a veure amb l'expressió sexual. S'integren en ella, per tant, diferents aparells i òrgans regits pel cervell que, després de rebre informació des dels òrgans dels sentits, elabora la resposta sexual humana. Els òrgans dels sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) són part essencial d'aquesta dimensió així com la pell, que íntegrament constitueix el major òrgan sensorial sexual i és considerada, juntament amb les mucoses, un agent erogen d'importància cabdal. Els òrgans genitals, que s'integren en aquesta dimensió, sovint han monopolitzat tots els aspectes plaents de la sexualitat en detriment del plaer provinent d'altres zones corporals com la pell. Això, que és molt evident en l'home, no ho ha estat tant per a la dona, en qui es reconeix una gran sensibilitat de les zones no genitals (pell i mucoses sobretot), la qual cosa la fa més sensible a estímuls tàctils com a petons i carícies.

La pell, íntegrament, constitueix el major òrgan sensorial sexual i és considerada un agent erogen de cabdal importància

Quan la trobada amorosa avança i s'arriba a la fase d'excitació, les sensacions provinents dels òrgans dels sentits influeixen de manera diferent en cadascun dels sexes. Els estímuls auditius afavoreixen l'excitació sexual de la dona subtilment més que en l'home, mentre que en aquest juguen major paper els visuals.

També s'integren en aquesta dimensió biològica les qüestions relacionades amb el desenvolupament sexual i les seves diferents etapes, que comprenen tota la vida. Des del naixement, la infància, la pubertat, el temps en el qual s'inicia la capacitat de procreació i fins quan aquesta es perd es continua vivint com ser sexuat. Integra també els diferents aspectes relacionats amb la resposta sexual humana, que és possible gràcies a la implicació de diferents sistemes del nostre organisme (nerviós, endocrí i vascular).

Dimensions psicològica i social

Cada persona va perfilant al llarg del temps una actitud pròpia sobre la sexualitat, que serà facilitadora o inhibidora de la seva expressió segons les seves pròpies experiències, les referides per altres del seu entorn, l'ambient social i cultural en el qual està immersa, la seva formació i la seva informació, les seves creences religioses, etc. Alhora, i de manera inevitable, transmet al seu entorn una imatge basada en la seva conducta i en les seves opinions, que poden ser coincidents o no amb la seva íntima realitat. Des de la infància, les primeres actituds cap al sexe, que sovint romanen inalterades, es basen en el que sentim i percebem dels nostres pares, mares, educadors i educadores, així com de companys i companyes. En definitiva, és indubtable que l'entorn social mediatitza de manera important tant la nostra actitud com la nostra conducta cap a la sexualitat pròpia i aliena. Quan sorgeixen problemes sexuals, per lleus que siguin, generen en l'individu reaccionis d'ansietat, inseguretat, por al fracàs, etc. i repercuteixen en la parella, que pot respondre adoptant diverses actituds -comprensiva, de col·laboració o de rebuig o irritació- però que en general no solen deixar-la indiferent.

Així doncs, la dimensió psicosocial de la sexualitat conjuga factors psicològics (emocions, idees, actituds personals) amb factors socials (influència de l'entorn social) i la seva avaluació és molt important perquè amb ella es pot explicar l'origen de nombrosos trastorns sexuals.

Dimensió mediambiental

En els últims anys, alguns experts assenyalen una nova dimensió en la sexualitat, la mediambiental, moguts per la certesa que els factors mediambientals influeixen de manera clara en ella. Aquests canvis provoquen modificacions diferencials en la sexualitat dels éssers vius, i la interdependència entre aquests i l'ambient és la base de l'evolució i de la biodiversitat.