La sexualitat en les diferents etapes de la vida i en situacions especials

En els anys noranta es va començar a usar el terme de "andropausia" per a denominar un estat de deterioració que amb l'edat succeeix en els homes, i es va encunyar així per l'aparent similitud del procés masculí amb la menopausa de la dona, encara que s'ha comprovat que totes dues vivències no són iguals.

Cridem andropausia al procés pel qual les capacitats sexuals de l'home van declinant amb l'edat, igual que altres funcions orgàniques. Així com a la dona no li és possible engendrar quan aconsegueix el climateri i aquest període és identificat clarament amb l'arribada de la menopausa, en l'home es produeix una progressiva pèrdua de la seva potència sexual, sense que arribi a un final concret, com ocorre en la dona. L'home, a causa de la constant producció d'espermatozoides, pot engendrar i tenir la capacitat de procrear fins a molt avançada edat, fins i tot superats els 70 anys. Per això, es considera que el terme andropausia (del grec andro: home, i pausia: cessament) no és correcte, igual que tampoc ho seria climateri masculí perquè mentre en la dona hi ha un inici clar de la menopausa, coincident amb la finalitat de la menstruació, en l'home no hi ha un moment concret de la seva vida per a l'aparició de l'andropausia. Això es deu al fet que el testicle de l'home pot conservar fins al final la capacitat de produir espermatozoides i hormones.

Segons cada individu, aquest període s'iniciarà en unmomento o un altre, condicionat per una sèrie de factors: estrès, alimentació, activitat física, factors hereditaris, tipus de vida sexual. Podem pensar que l'andropausia és progressiva i amb característiques pròpies en cada subjecte.

L'andropenia engloba les alteracions relacionades amb la disminució del nivell d'andrògens que sent l'home a partir dels 50 anys

Algunes característiques d'aquest procés, relacionades amb el dèficit de testosterona són el descens de la libido, el cansament, la feblesa general i falta d'apetit sexual.

En determinats cercles científics es proposa en comptes del terme andropausia el terme andropenia (del grec andro: home; i penia: manca), que sembla més apropiat. Així doncs, sota el terme andropausia, o millor andropenia, s'engloben les alteracions que comencen a afectar l'home des dels 50 anys i que tenen a veure amb el progressiu descens del nivell d'andrògens o hormones masculines. Aquestes hormones estimulen el desenvolupament dels caràcters sexuals propis de l'home, així com de l'augment tant de la força com de la massa muscular. La seva activitat repercuteix en nombrosos processos orgànics, però les seves conseqüències afecten especialment la capacitat sexual.

Els canvis i símptomes que provoca l'andropenia es manifesten no sols sobre la funció sexual. També pot generar un efecte negatiu en l'estat d'ànim, amb possible irritabilitat, desassossec i fins i tot tendència a la depressió. No és infreqüent que en la parella, després d'una plàcida convivència de dècades, es desencadenin problemes de relació, segons aconsegueixin adaptar-se o no als normals canvis vitals que tots dos membres experimentin, ja sigui la menopausa, l'andropenia o ambdues simultàniament.

L'any 2004 es van donar a conèixer els resultats de la Primera Enquesta Nacional sobre Salut de l'Home i andropenia. Una de les seves principals conclusions va ser "la necessitat d'incrementar el coneixement que existeix sobre l'andropenia o andropausia, ja que el 70% dels homes espanyols d'entre 45 i 74 anys no la coneixen, si bé un alt percentatge (52%) d'aquesta població presenta simptomatologia relacionada amb aquesta síndrome, que afecta no sols la qualitat de vida, sinó a funcions físiques i mentals"

Els canvis en l'esfera sexual que experimenten els homes que la presenten, al voltant de la meitat de la població masculina en edats pròximes als 60 anys, són els derivats del progressiu descens en els nivells de testosterona per la disminució de manera natural i progressiva de la funció testicular:

• Signes físics d'hipogonadisme: disminució del desig sexual, del volum de tots dos testicles i alteració dels caràcters sexuals pròpiament masculins amb disminució del borrissol de la cara i del pubis, etc.
• Deterioració de la qualitat seminal i la capacitat fecundatoria, amb menor volum i projecció en l'ejaculació.
• Ereccions menys fermes a causa d'una pèrdua més ràpida de la vasocongestión genital, per la qual cosa són necessaris més estímuls físics i major temps per a aconseguir l'excitació.
• Orgasmes que es perceben com menys intensos i de menor durada.
• Descens en la producció d'altres hormones, com la del creixement (GH o Somatotrofina produïda en l'hipotàlem) i de les glàndules suprarenals (noradrenalina, adrenalina i corticoides) que tenen un paper central en tota la fisiologia corporal.
• Ginecomàstia, és a dir, augment de la grandària de les mames.

Aquests canvis provoquen disminució de la massa muscular i acumulació de greixos, la qual cosa pot generar augment del colesterol, tendència a l'obesitat i a sofrir malalties cardiovasculars.

La vellesa no és una etapa asexuada, ja que l'ésser humà no sols depèn de nivells hormonals i missatges genètics, els matisos psicològics són importants

El tractament hormonal de substitució amb testosterona té bons resultats, però té una influència negativa sobre el càncer de pròstata. Aquesta és una patologia relativament freqüent en l'home a partir dels 50 anys, coincidint amb un augment de grandària que obstrueix la sortida de l'orina per la compressió de la uretra. D'aquí ve que sigui recomanable la revisió prostàtica a partir d'aquesta edat.

L'alteració en la sexualitat tan sols és una part del trastorn. No obstant això, fa que l'home senti que va perdent la seva masculinitat, la seva potència sexual i part del seu atractiu, la qual cosa pot conduir a una deterioració en la seva autoconfiança i autoestima. Si no disposa d'informació suficient per a entendre el procés en el qual està immers, a fi d'adaptar-se a la seva nova realitat, ho viurà amb un profund sentiment de pèrdua i de fracàs i pot caure en una situació de descoratjament, que, si més no, minvarà la seva capacitat de gaudi de les activitats quotidianes. No obstant això, encara que hi ha un cert descens del 'rendiment sexual' en els aspectes físics, persisteix la satisfacció psicològica i emocional, millorant en alguns casos.

Encara que el pas del temps i l'envelliment es viuen per moltes persones com una cosa negativa, en realitat és una etapa vital més, ni millor ni pitjor que unes altres, tan sols diferent, i la percepció de les 'suposades pèrdues' en realitat són adaptacions a nous cicles vitals que venen marcats de manera sàvia per la pròpia naturalesa. L'andropenia, com la menopausa, no es viu de la mateixa manera per tots els homes, i molts homes i dones gaudeixen en aquesta etapa de la seva vida una satisfactòria vida sexual.

No tots els efectes de l'andropenia són negatius. Hi ha orgasmes satisfactoris fins a edats superiors als 90 anys; la resposta sexual és més llarga, amb el que trastorns sexuals que es presenten en èpoques anteriors com l'ejaculació precoç són infreqüents i la dona que requereix d'una estimulació més prolongada pot experimentar una major satisfacció.

En la nostra cultura està molt estesa la idea que la vellesa és una etapa asexuada. No obstant això, la sexualitat humana, a diferència de la d'altres espècies, no és només un procés orgànic basat en nivells hormonals i missatges genètics, sinó que l'home i la dona gaudeixen d'una sexualitat enriquida per matisos psicològics molt acusats, que a vegades compten més que els aspectes merament físics i que donen lloc a una gran diversitat de desitjos, activitats i preferències. Una persona o una parella pot sentir rebrotar de nou la seva sexualitat a molt avançada edat, amb major comprensió i lliurament que en edats més joves. Per descomptat, amb el transcurs dels anys la sexualitat ha de canviar en els seus ritmes i les seves formes d'expressió, la qual cosa no indica que empitjori, només es modifica.

Alguns homes d'edat avançada se senten desgraciats amb la sexualitat que viuen perquè no han comprès que la seva nova realitat, és a dir, el natural recés que s'experimenta en l'andropenia, no els permet expressar-se sexualment com quan eren més joves i viuen amb amargor aquests canvis. Les persones que els entenen i saben adaptar-se a ells tenen la clau que obre la porta d'una satisfactòria sexualitat a qualsevol edat.